Exposiciones, ferias y concursos
Jue.8.Mar 19:30
Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat

(CAT)
'Pepe Espaliú. Tres temps. Barcelona/L'Hospitalet: 1975-1988-1993'. Comissariat: Jesús Alcaide.

L’exposició 'Pepe Espaliú. Tres temps. Barcelona/L’Hospitalet: 1975-1988-1993' aborda la producció d’aquest artista en tres moments clau de la història recent del nostre país. 1975: auge de l’art conceptual; 1988: postmodernitat, movida i desencant, i 1993: crisi de la sida i ressaca després de l’entusiasme. Tres moments, un artista, dues ciutats i alguns actors no secundaris.

Pepe Espaliú (Còrdova, 1955 - Madrid, 1993) va ser un dels artistes més destacats de la generació espanyola dels vuitanta. Pintor, escultor, dibuixant i escriptor, va desenvolupar una obra coherent i significativa relacionada molt estretament amb la reflexió sobre la pròpia identitat. Al seu treball se li deu una de les més profundes conceptualitzacions de la vivència de la SIDA, malaltia motiu de la seva defunció i amb la qual va dialogar amb valentia en el plànol artístic i sobre la qual va produir algunes de les seves obres més importants.

En un moment de relectura de la historiografia de l’art i de la crítica realitzades al nostre país durant els anys vuitanta i noranta del segle XX, la revisió crítica de l’artista cordovès Pepe Espaliú sembla més que necessària. No només per la importància que el seu projecte creatiu va tenir en la construcció del boom de l’art espanyol, sinó per la manera en què el seu tarannà ajuda a exemplificar, més enllà dels paradigmes teixits per la crítica d’aquella època, altres acostaments que havien sigut poc visibles o ocults.

Investigant sobre la producció de l’artista i des d’una plataforma com la col·lecció del Centro de Arte Pepe Espaliú, és ressenyable la important relació que va mantenir amb la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet des d’un sentit no només físic, sinó com a capital simbòlic del qual va extraure nombroses influències intel·lectuals, artístiques i vitals que el van acompanyar des dels inicis de la seva carrera fins als darrers dies.

Coincidint amb el 25è any de la mort de l'artista, aquesta exposició intenta traçar una història circular sobre la seva producció. S'obren així altres històries que es creuen de manera cronològica amb la seva primera exposició individual el 1975, en ple apogeu de l’art conceptual a Catalunya, a la Sala Municipal d’Exposicions de l’Hospitalet de Llobregat, i que acaben amb la seva darrera exposició individual el 1993.

[Imatge de portada: fragment del cartell de l'exposició 'Pepe Espaliú - Guillermo Paneque, 1988' a la galeria Carles Taché de Barcelona, intervingut pels artistes].

Exposició fins al 3 de juny de 2018.
Entrada lliure.

-
(CAS)
Pepe Espaliú. Tres tiempos. Barcelona/L'Hospitalet: 1975-1988-1993. Comisariado: Jesús Alcaide.

Pepe Espaliú (Córdoba, 1955 - Madrid, 1993) fue uno de los artistas más destacados de la generación española de los ochenta. Pintor, escultor, dibujante y escritor, desarrolló una obra coherente y significativa relacionada muy estrechamente con la reflexión sobre la propia identidad. A su trabajo se le debe una de las más profundas conceptualizaciones de la vivencia del SIDA, enfermedad motivo de su defunción y con la cual dialogó con valentía en el plano artístico y sobre la cual produjo algunas de sus obras más importantes.

En un momento de relectura de la historiografía del arte y de la crítica realizadas en nuestro país durante los años ochenta y noventa del siglo XX, la revisión crítica del artista cordobés Pepe Espaliú parece más que necesaria. No sólo por la importancia que su proyecto creativo tuvo en la construcción del boom del arte español, sino por la manera en que su talante ayuda a ejemplificar, más allá de los paradigmas tejidos por la crítica de aquella época, otros acercamientos que habían sido poco visibles u ocultos.

Investigando sobre la producción del artista y desde una plataforma como la colección del Centro de Arte Pepe Espaliú, es reseñable la importante relación que mantuvo con las ciudades de Barcelona y Hospitalet desde un sentido no sólo físico, sino como capital simbólico del cual extrajo numerosas influencias intelectuales, artísticas y vitales que lo acompañaron desde los inicios de su carrera hasta los últimos días.

Esta exposición intenta trazar una historia circular sobre la producción de Espaliú, 25 años después de su fallecimiento. La muestra cruza de manera cronológica historias que coinciden con su primera exposición individual en 1975 en la Sala Municipal de Exposiciones de l'Hospitalet de Llobregat, en pleno apogeo del arte conceptual en Cataluña, y que acaban con su última exposición individual en 1993.

[Imagen de portada: fragmento del cartel de la exposición 'Pepe Espaliú - Guillermo Paneque, 1988' en la galería Carles Taché de Barcelona, intervenido por los artistas].

Exposición hasta el 3 de junio de 2018.
Entrada libre.